martes, 3 de mayo de 2011
The times are changing
1990. La época dels grans ideals ha acabat. El món s'aboca ara a una crisis moral. Ja gent so sap en què o en qui creure. Déu ha mort, Jhon Lenon ha mort. La televisió ha ocupat els seus llocs. La seva memòria és la crònica d'un fracàs. Els "fills de les flors" llangueixen en pisos minúsculs als suburbis. La noia que tocava la guitarra davant les portes del parlament és ara la dona de la neteja d'una familia arrogant. A un pub sona per última vegada la veu de Bob Dylan. Tothom sonriu al recordar la bella melodia, i sense voler, acoten el cap.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No estic del tot d'acord amb tu. Si antigament l'opi del poble era la religió, en l'actualitat ha estat substituïda pel futbol. Només cal que miris els telenotícies i llegir els diaris per veure que perden molt més temps explicant els possibles llocs que ocuparà Mou al camp Nou o amb el dinar que ha près la directiva enlloc de parlar de la mort de Bin Laden o de la situació a Líbia (sincerament, no recordo haver sentit a parlar de Líbia en tot el dia d'avui). Sí que tens raó pel que a la política respecta, tot i que penso que en aquest sentit tot és culpa dels joves, que vivim massa tancats en els mons virtuals, que ens poden controlar amb excessiva facilitat i no podem desenvolupar uns ideals clars; hi ha massa influències. Potser també podríem parlar d'excés d'informació, però no ho tinc del tot clar... I al final, "acoten el cap", mai més ben dit.
ResponderEliminaroye version en español para el resto del mundo por favor???
ResponderEliminar