Bendita soledad

Només paper

 



És lamentable el tracte indiferent que se li dona en aquests temps a la literatura. Molta gent no li dona cap valor, no sap diferenciar un tovalló d’una pàgina d’un llibre. Per a molta gent són el mateix, només un troç de celulosa amb que eixugar-se i després llençar sense miraments. No tracten de buscar el significat de les paraules ni proven de veure més enllà del que es diu, senzillament passen pàgines i pàgines i la seva indiferència és la taca que deixen. La gent ha oblidat el poder de la paraula escrita, perque, mentre es pugui fer us de la força, per a què es necessita la raó?  Tanmateix, les paraules sempre conservaran el seu poder, les paraules fan possible que quelcom es faci realitat, i si s'escolten, enuncien la veritat.

 llegir es bo, i per fomentar la lectura s’haurien de col·locar dispensadors de pàgines. Així la gent podria entretenir-se llegint i aprenent en qualsevol lloc, com per exemple en un restaurant mentre s’espera a que li serveixin el menjar o a la barra d’un bar mentre un es pren el cafè pel matí.

Gràcies un cop més

Diuen que l'amor, o l'amistat en tot cas, no consisteixen en apreciar algú per com és, sino malgrat com és. Bé, avui m'agradaria agrair a totes aquelles persones que, fent l'esforç que això representa, m'han estimat tal i com soc. Se que no és fàcil conviure amb algú com jo, i no culpo als molts que m'han abandonat al llarg dels anys, de fet a mi mateix m'hauria agradat donar-me l'esquena. Pero, tot i que ho he intentat de mil maneres, no puc evitar ser qui soc.
Avui es un dia com qualsevol altre per agrair la paciencia de tots aquells que han sapigut aguantar les meves manies, no és que avui m'hagi enrecordat de tots vosaltres. Es una cosa de la que sempre he sigut conscient, i que avui, en tot cas, m'agradaria que quedès per escrit. Donç amb els meus amics, tot i ser escassos, mai m'he sentit sol, ni estrany, ni he tingut mai la necessitat de fingir ser qui no era. Cadascú sap de què parlo, i per tot això s'han guanyat el dubtós honor de poder dir-se amics meus. Gràcies un cop més.