Apaga la tele y enciende tu mente
martes, 28 de diciembre de 2010
martes, 21 de diciembre de 2010
Darrer somni
Estas estirat al llit. Fa estona que tractes d'adormirte, però sembla que el teu cos no vol donar-te aquesta satisfacció. Cada pensament que et creua la ment et fa mal, et tormenta com la gota xinesa que cau invariable una vegada i un altre fins a taladrar-te la closca. Has perdut tota esperança d'entendre el que passa al teu voltant, el cansament de tantes batalles perdudes pesa sobre les teves espatlles i oprimeix el teu pit: t'encongeixes, t'ofegues. Només somies amb somiar, amb el bressol narcòtic de Morfeu, que t'ofereix un mon enteramnet teu, conciliador, reparador i segur. Saps que tot plegat no és més que un temps mort, q tan bon punt la farsa del somni es desfagui els gossos tornaran a bordar i la cacera prosseguira igual que abans. Tornes de volta a la vida sense vida, ple de records amargs, de culpes, de soledat... I mires la finsestra oberta, l'alè fred de l'albada et besa el rostre; és aleshores quan fugir ja no t'és suficient, i somies amb el somiar per sempre, morir per sempre, ser per sempre un ànima inmortal.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)