Gràcies un cop més

Diuen que l'amor, o l'amistat en tot cas, no consisteixen en apreciar algú per com és, sino malgrat com és. Bé, avui m'agradaria agrair a totes aquelles persones que, fent l'esforç que això representa, m'han estimat tal i com soc. Se que no és fàcil conviure amb algú com jo, i no culpo als molts que m'han abandonat al llarg dels anys, de fet a mi mateix m'hauria agradat donar-me l'esquena. Pero, tot i que ho he intentat de mil maneres, no puc evitar ser qui soc.
Avui es un dia com qualsevol altre per agrair la paciencia de tots aquells que han sapigut aguantar les meves manies, no és que avui m'hagi enrecordat de tots vosaltres. Es una cosa de la que sempre he sigut conscient, i que avui, en tot cas, m'agradaria que quedès per escrit. Donç amb els meus amics, tot i ser escassos, mai m'he sentit sol, ni estrany, ni he tingut mai la necessitat de fingir ser qui no era. Cadascú sap de què parlo, i per tot això s'han guanyat el dubtós honor de poder dir-se amics meus. Gràcies un cop més.