I la festa segueix

És un trist espectacle veure com l'espai del telenotícies dedicat als esports creix dia rere dia. Amb prou feines es parla dels quasi 5 milions de parats o del creixement i proliferació dels partits d'extrema dreta arreu l'estat. La crònica política ha passat a ser propaganda descarada cap a un partit en questió, si bé quan no és més que un inflat recull d'anècdotes irrellevants. I per cert, que se n'ha fet de Fukushima, dels afectats pel tsunami del Japó; que se n'ha fet de Gadaffi o les revoltes al món musulmà?  La comunitat internacional ha perdut l'interés en els milers de vides esguerrades?. Potser  després de mesos exprimint les imatges del dolor d'aquella pobra gent els medis han pensat que ja n'hi havia prou. Ja.
Mentre escric aquestes linies, al voltant de 15000 persones estàn festejant el títol de lliga a Canaletes. Perque poden fer retallades en sanitat, en pensions, en els salaris, que mentre no retallin el futbol la gent no mourà un sol dit. Però a la que el barça guanya el títol de lliga, la gent es torna boja. I passaran dies i seguiran parlant de com n'és bó que és messi i cóm d'impresentable és mourinho, mentre s'feguen en la miserable rutina de cada dia, feliços i alienats.
Indignació, decepció, fàstig i horror. Aiguabarreig de sensacions que em cpolpejen el pensament i m'oprimeixen el pit. M'en vaig a dormir sabent que no m'adormiré fàcilment, rabiós com estic. Sonen focs artificials en la nit. A fora, la festa segueix.