Darrer somni

Estas estirat al llit. Fa estona que tractes d'adormirte, però sembla que el teu cos no vol donar-te aquesta satisfacció. Cada pensament que et creua la ment et fa mal, et tormenta com la gota xinesa que cau invariable una vegada i un altre  fins a taladrar-te la closca. Has perdut tota esperança d'entendre el que passa al teu voltant, el cansament de tantes batalles perdudes pesa sobre les teves espatlles i oprimeix el teu pit: t'encongeixes, t'ofegues. Només somies amb somiar, amb el bressol narcòtic de Morfeu, que t'ofereix un mon enteramnet teu, conciliador, reparador i segur. Saps que tot plegat no és més que un temps mort, q tan bon punt la farsa del somni es desfagui els gossos tornaran a bordar i la cacera prosseguira igual que abans. Tornes de volta a la vida sense vida, ple de records amargs, de culpes, de soledat... I mires la finsestra oberta, l'alè fred de l'albada et besa el rostre; és aleshores quan fugir ja no t'és suficient, i somies amb el somiar per sempre, morir per sempre, ser per sempre un ànima inmortal.